12.06.2013

Uma visita muito especial...


Tot i que el Pedro i la Maria i la parella del Canada van marxar, la soledat va durar ben poc, a l’endemà em vaig trobar, com era d’esperar en un moment o altre del viatge, a un company de feina, el Santi Bielsa, tot un punt. Però aquí no s’acaba la cosa, i es que estàvem esperant una visita molt especial, al cap de 4 dies van arribar la meva mare i el Pepe!!! Si sí, per Flipar-la no? Doncs si tu ni mes ni menys que 21 dies, toma ya!!

La visita va començar a Ton Sai, el lloc d’escalada on nosaltres hem estat un mes escalant, i vam intentar, amb èxit (o això creiem), que fossin unes vacances ben especials i diferents. Per començar després d’un dia de descans merescut (amb dret a pica pica de formatge i pernil que van portar d’andalusia, no seria l’unic) els vam portar per la selva, a fer una excursió des de Ton Sai a l’altre costat de la península, després platja a Phra Nang i per acabar, una mica d’espeleo fent una cova que havien d’acabar baixant fent un ràpel neeeng!!! Brutal va ser la bomba, les fotos parlen per si soles je je je je je. Per tancar el dia cerveseta a la platja de Ralay just a la hora de la posta de sol, i long tail (els barcos típics dáquí) per arribar a Ton Sai. També vam visitar unes illes al sud, primer Ko Lanta (a on nosaltres dos vam fer submarinisme i ells snorkel) i Ko Lipe. Aquesta última, es una illa ben petita, ideal per disfrutar de la platja i de l’esnorkel, i fer una mica de Kayack,cada parella en un kayack. Els hauríeu d’haver vist, un dels moments èpics del viatge, no aconseguien coordinar-se i no paraven de donar voltes sobre ells mateixos, i la Lara i jo no podíem para de riure!!! Quiins cracks!!

Depois da visita do Pedro e da Maria, ficamos aguardando uma outra visita muito especial: da Rosa (mãe do Roger) e do Pepe (o namorado dela). Sim, uma visitinha dos sogros! E por nada mais nem menos do que 21 dias! Que alegria! E, no meio disso tudo, encontramos outro bombeiro pelo mundo: o Santi, amigo do Roger, e a namorada, a Txell.

A visita dos sogros começou nos nossos últimos dias em Ton Sai. A gente tentou, com sucesso (ou assim acreditamos), que fossem umas férias bem especiais e únicas para eles. Depois de apenas um dia de descanso merecido (com direito a pica pica de queijo e jamón que eles trouxeram na mala para dois viajantes com saudades das comidas de casa), levamos os dois para uma trilha pela selva para ir de Ton Sai ao outro lado da península, seguido de prainha em Phra Nang e, depois, o ápice do dia: um pouco de espeleologia, atravessando uma caverna da qual tivemos que abaixá-los em rapel! Sim, baixamos dois senhores de 60 anos de rapel! A experiência foi incrível (para todos) e hilária (para mim e Roger), as fotos falam por si mesmas! E para fechar o dia ainda tomamos uma cervejinha na praia de Railay olhando o pôr-do-sol e voltamos de barco para Ton Sai. Ainda visitamos outras ilhas no sul da Tailândia, primeiro Ko Lanta (onde eu e Roger mergulhamos e os sogros fizeram um passeio de snorkel) e depois Ko Lipe (uma ilha super pequena com uma praia linda). Em Ko Lipe também levamos eles para um passeio de caiaque, cada dupla em um, e foi um dos momentos mais engraçados da viagem. Eles não conseguiam se coordenar na remada e ficavam dando voltas de caiaque neles mesmos! Épico!














Amb les piles recarregades a tope, milles i cap a Bangkok que hi falta gent. Allà van ser 3 dies sense descans, d’una punta a l’altre visitant la city amb tuk-tuk, sky traint, barco, taxi, caminant.....i passant per les parades obligades; el temple del buda reclinat, xina Town, el temple del buda esmeralda, kosan road (el carrer famós dels motxilleros) mes temples, el mercat de caps de setmana de xhatuchak on s’hi pot comprar de tot, i temples i mes temples.  Díuen que Sao Paulo i Nova York mai dormen; vam descobrir que Bangkok tampoc, es una lucuraaaaaaaa, no paren mai!! I el que més sorprèn es lo neta i organitzada que esta per ser una ciutat de 9 milions d’habitants!

Com as pilhas recarregadas depois de dias na praia, voamos para Bangkok. Passamos três dias sem descanso por lá: o dia todo era bater perna, ou pegar o sky train, ou barco, ou tuk tuk, enfim, qualquer meio para visitar os diversos templos (do buda reclinado, do buda esmeralda), China Town, Kao San Road (a famosa rua dos mochileiros), mercados e mais templos! Dizem que São Paulo e Nova York nunca dormem; descobrimos que Bangkok também não! Essa cidade é uma loucura! Ainda assim, tudo é bastante organizado e limpo, realmente curtimos bastante a visita!








Després de Bangkok vam anar a un lloc ben especial: Siem Reap, a Cambodia, per tres dies de visita als temples de Angkor. Vam pasar tres dies caminant entre ruïnes en diferents estats de conservació, aprenent una mic de la història de l’imperi Khmer, i intentant imaginar com eren aquells temples fa mil anys quan van ser construïts. Eren increïbles. També vam aprofitar per anar a veure un espectacle de circ, era bastant petit, però ens va encantar. A part de ser molt joves i bons, el circ es un projecte que va començar amb ex-soldats del Khmer Rouge, que van fer servir el circ com una forma de superar els traumes de la guerra civil del país. Van crear el circ per retornar al país el que ells havien après, i avui el circ es una escola per milers de nens, que a mes a mes d’estudiar, també aprenen circ, art, música i dansa. Impressionant!! Una altre cosa que també ens va cridar molt la atenció va ser el fet que tot es pagui en dòlars, i no es que no tinguin moneda local , que la tenen, els riels. Inclús si vas al caixer a treure diners, només dispensa dòlars, i els  preus estan en dòlars i riels, i com que només circulen bitllets (i no hi ha monedes), quan el canvi son 50 cèntims de dolar, ells et donen 2000 riels, una locuraaaaa però una proba evident de com Siem Reap es una atracció internacional!

Depois de Bangkok voamos para um lugar bastante especial: Siem Reap, no Cambódia, para três dias de visitas aos templos de Angkor. Passamos três dias caminhando entre ruínas em diferentes estados de preservação, aprendendo um pouco da história do Império Khmer e tentando imaginar como eram esses templos há mil anos, quando foram construídos. Eram incríveis! Também fomos num espetáculo de circo, era super pequeno mas curtimos bastante! Além de serem muito bons, o circo é um projeto que começou com ex-soldados do Khmer Rouge que tiveram circo como uma forma de se recuperar dos traumas da guerra civil do país. Criaram o circo depois disso para devolver ao país o que eles aprenderem e hoje o circo é uma escola para milhares de crianças no país e, além das disciplinas “normais”, as crianças aprendem circo, arte, música e dança. Impressionante! Algo que também nos chamou bastante a atenção é como Siem Reap funciona com dólares americanos: mesmo ao sacar dinheiro do caixa, sai em dólares. E depois todos os preços estão em dólares ou riel (a suposta moeda local). E como só circula bilhetes (e não moedas), quando o troco é, por exemplo, 50 centavos de dólar, eles te dão 2.000 riels. Uma loucura mas uma amostra de como Siem Reap é uma atração turística internacional!














Com podeu veure el ritme del viatge amb ma mare i el Pepe es va veure alterat, no vam parar d’un costat a l’altre i ara per acabar-ho d’arrodonir només ens quedava anar cap al nord de Thailandia, així que un altre avió i cap a Chiang Mai. Aquí vam tenir temps de fer un curs de cuina thai, rular pels mercats, qui volia visitar temples (nosaltres ni de conya) i mentres nosaltres ens preníem un altre dia de desconnection, anant a veure que tal era la zona d’escalada que hi ha aquí , ells van anar a fer un tour amb els elefants, una de les atraccions més importants de Chiang Mai. I així la visita dels sogres (per la Lara es clar, je je ) va acabar en un dels millors restaurants de la ciutat, i ells van marxar de la manera més típica a Thailandia; en un tuk tuk!! I com qui no vol la cosa van passar els dies volant, ma mare i el Pepe ja van tornar cap a Barcelona i nosaltres ens hem quedat a Chiang Mai amb la idea de seguir escalant. Han estat 21 dies intensos que de ben segur ni ells ni nosaltres oblidarem, han estat uns companys impressionants de viatge, amb una energia increïble, molta curiositat i molt bon humor!! des de Chiang Mai us enviem una abraçada ben forta, collons con los abuelos no veas quina marxeta!!!!!!!!

Seguindo o ritmo de viagem durante a visita dos sogros, voamos de volta para o norte da Tailândia, Chiang Mai, o último destino na viagem deles. Chiang Mai é um lugar tranquilo e aqui aproveitamos para fazer uma aula de culinária tailandesa (divertidíssima), andar pelos mercados, visitar templos (os sogros). Um dia eu e Roger alugamos uma moto para ir ver o lugar de escalada que tem por aqui e os sogros aproveitaram para fazer um passeio com os elefantes (uma das principais atrações de Chiang Mai). Assim, a visita acabou com um jantar de despedida em um dos melhores restaurantes da cidade, e eles foram embora no modo mais típico na Tailândia: num tuk tuk! Foram 21 dias bastante inesquecíveis para nós 4! Nós seguimos escalando em Chiang Mai mas enviamos um abraço muito forte ao Pepe e à Rosa, que foram companheiros impressionantes de viagem, uma energia incrível, uma curiosidade, um bom humor!






No hay comentarios:

Publicar un comentario

Críticas, sugestões e comentários! Crítiques, sugeriments i comentaris!