Tot i que el Pedro i la
Maria i la parella del Canada van marxar, la soledat va durar ben poc, a
l’endemà em vaig trobar, com era d’esperar en un moment o altre del viatge, a
un company de feina, el Santi Bielsa, tot un punt. Però aquí no s’acaba la
cosa, i es que estàvem esperant una visita molt especial, al cap de 4 dies van
arribar la meva mare i el Pepe!!! Si sí, per Flipar-la no? Doncs si tu ni mes
ni menys que 21 dies, toma ya!!
La visita va començar a
Ton Sai, el lloc d’escalada on nosaltres hem estat un mes escalant, i vam
intentar, amb èxit (o això creiem), que fossin unes vacances ben especials i
diferents. Per començar després d’un dia de descans merescut (amb dret a pica
pica de formatge i pernil que van portar d’andalusia, no seria l’unic) els vam
portar per la selva, a fer una excursió des de Ton Sai a l’altre costat de la
península, després platja a Phra Nang i per acabar, una mica d’espeleo fent una
cova que havien d’acabar baixant fent un ràpel neeeng!!! Brutal va ser la bomba,
les fotos parlen per si soles je je je je je. Per tancar el dia cerveseta a la
platja de Ralay just a la hora de la posta de sol, i long tail (els barcos
típics dáquí) per arribar a Ton Sai. També vam visitar unes
illes al sud, primer Ko Lanta (a on nosaltres dos vam fer submarinisme i ells
snorkel) i Ko Lipe. Aquesta última, es una illa ben petita, ideal per disfrutar
de la platja i de l’esnorkel, i fer una mica de Kayack,cada parella en un
kayack. Els hauríeu d’haver vist, un dels moments èpics del viatge, no
aconseguien coordinar-se i no paraven de donar voltes sobre ells mateixos, i la
Lara i jo no podíem para de riure!!! Quiins cracks!!
Depois da visita do Pedro e da Maria, ficamos
aguardando uma outra visita muito especial: da Rosa (mãe do Roger) e do Pepe (o
namorado dela). Sim, uma visitinha dos sogros! E por nada mais nem menos do que
21 dias! Que alegria! E, no meio disso tudo, encontramos outro bombeiro pelo mundo: o Santi, amigo do Roger, e a namorada, a Txell.
A visita dos sogros começou nos nossos últimos dias em Ton Sai. A
gente tentou, com sucesso (ou assim acreditamos), que fossem umas férias bem
especiais e únicas para eles. Depois de apenas um dia de descanso merecido (com
direito a pica pica de queijo e jamón que eles trouxeram na mala para dois
viajantes com saudades das comidas de casa), levamos os dois para uma trilha
pela selva para ir de Ton Sai ao outro lado da península, seguido de prainha em
Phra Nang e, depois, o ápice do dia: um pouco de espeleologia, atravessando uma
caverna da qual tivemos que abaixá-los em rapel! Sim, baixamos dois senhores de 60
anos de rapel! A experiência foi incrível (para todos) e hilária (para mim e
Roger), as fotos falam por si mesmas! E para fechar o dia ainda tomamos uma cervejinha
na praia de Railay olhando o pôr-do-sol e voltamos de barco para Ton Sai. Ainda
visitamos outras ilhas no sul da Tailândia, primeiro Ko Lanta (onde eu e Roger
mergulhamos e os sogros fizeram um passeio de snorkel) e depois Ko Lipe (uma
ilha super pequena com uma praia linda). Em Ko Lipe também levamos eles para um
passeio de caiaque, cada dupla em um, e foi um dos momentos mais engraçados da
viagem. Eles não conseguiam se coordenar na remada e ficavam dando voltas de
caiaque neles mesmos! Épico!
Amb les piles
recarregades a tope, milles i cap a Bangkok que hi falta gent. Allà van ser 3
dies sense descans, d’una punta a l’altre visitant la city amb tuk-tuk, sky
traint, barco, taxi, caminant.....i passant per les parades obligades; el
temple del buda reclinat, xina Town, el temple del buda esmeralda, kosan road
(el carrer famós dels motxilleros) mes temples, el mercat de caps de setmana de
xhatuchak on s’hi pot comprar de tot, i temples i mes temples. Díuen que Sao Paulo i Nova York mai dormen;
vam descobrir que Bangkok tampoc, es una lucuraaaaaaaa, no paren mai!! I el que
més sorprèn es lo neta i organitzada que esta per ser una ciutat de 9 milions
d’habitants!
Com as pilhas recarregadas depois de dias na praia,
voamos para Bangkok. Passamos três dias sem descanso por lá: o dia todo era
bater perna, ou pegar o sky train, ou barco, ou tuk tuk, enfim, qualquer meio
para visitar os diversos templos (do buda reclinado, do buda esmeralda), China
Town, Kao San Road (a famosa rua dos mochileiros), mercados e mais templos!
Dizem que São Paulo e Nova York nunca dormem; descobrimos que Bangkok também
não! Essa cidade é uma loucura! Ainda assim, tudo é bastante organizado e
limpo, realmente curtimos bastante a visita!
Després de Bangkok vam
anar a un lloc ben especial: Siem Reap, a Cambodia, per tres dies de visita als
temples de Angkor. Vam pasar tres dies caminant entre ruïnes en diferents
estats de conservació, aprenent una mic de la història de l’imperi Khmer, i
intentant imaginar com eren aquells temples fa mil anys quan van ser
construïts. Eren increïbles. També vam aprofitar per anar a veure un espectacle
de circ, era bastant petit, però ens va encantar. A part de ser molt joves i
bons, el circ es un projecte que va començar amb ex-soldats del Khmer Rouge,
que van fer servir el circ com una forma de superar els traumes de la guerra
civil del país. Van crear el circ per retornar al país el que ells havien
après, i avui el circ es una escola per milers de nens, que a mes a mes
d’estudiar, també aprenen circ, art, música i dansa. Impressionant!! Una altre
cosa que també ens va cridar molt la atenció va ser el fet que tot es pagui en
dòlars, i no es que no tinguin moneda local , que la tenen, els riels. Inclús
si vas al caixer a treure diners, només dispensa dòlars, i els preus estan en dòlars i riels, i com que
només circulen bitllets (i no hi ha monedes), quan el canvi son 50 cèntims de
dolar, ells et donen 2000 riels, una locuraaaaa però una proba evident de com
Siem Reap es una atracció internacional!
Depois de Bangkok voamos para um lugar bastante
especial: Siem Reap, no Cambódia, para três dias de visitas aos templos de
Angkor. Passamos três dias caminhando entre ruínas em diferentes estados de
preservação, aprendendo um pouco da história do Império Khmer e tentando
imaginar como eram esses templos há mil anos, quando foram construídos. Eram
incríveis! Também fomos num espetáculo de circo, era super pequeno mas curtimos
bastante! Além de serem muito bons, o circo é um projeto que começou com
ex-soldados do Khmer Rouge que tiveram circo como uma forma de se recuperar dos
traumas da guerra civil do país. Criaram o circo depois disso para devolver ao
país o que eles aprenderem e hoje o circo é uma escola para milhares de
crianças no país e, além das disciplinas “normais”, as crianças aprendem circo,
arte, música e dança. Impressionante! Algo que também nos chamou bastante a
atenção é como Siem Reap funciona com dólares americanos: mesmo ao sacar
dinheiro do caixa, sai em dólares. E depois todos os preços estão em dólares ou
riel (a suposta moeda local). E como só circula bilhetes (e não moedas), quando
o troco é, por exemplo, 50 centavos de dólar, eles te dão 2.000 riels. Uma
loucura mas uma amostra de como Siem Reap é uma atração turística
internacional!
Com podeu veure el ritme
del viatge amb ma mare i el Pepe es va veure alterat, no vam parar d’un costat
a l’altre i ara per acabar-ho d’arrodonir només ens quedava anar cap al nord de
Thailandia, així que un altre avió i cap a Chiang Mai. Aquí vam tenir temps de
fer un curs de cuina thai, rular pels mercats, qui volia visitar temples
(nosaltres ni de conya) i mentres nosaltres ens preníem un altre dia de
desconnection, anant a veure que tal era la zona d’escalada que hi ha aquí ,
ells van anar a fer un tour amb els elefants, una de les atraccions més
importants de Chiang Mai. I així la visita dels sogres (per la Lara es clar, je
je ) va acabar en un dels millors restaurants de la ciutat, i ells van marxar
de la manera més típica a Thailandia; en un tuk tuk!! I com qui no vol la cosa
van passar els dies volant, ma mare i el Pepe ja van tornar cap a Barcelona i
nosaltres ens hem quedat a Chiang Mai amb la idea de seguir escalant. Han estat 21 dies
intensos que de ben segur ni ells ni nosaltres oblidarem, han estat uns
companys impressionants de viatge, amb una energia increïble, molta curiositat
i molt bon humor!! des de Chiang Mai us enviem una abraçada ben forta, collons
con los abuelos no veas quina marxeta!!!!!!!!
Seguindo o ritmo de viagem durante a visita dos
sogros, voamos de volta para o norte da Tailândia, Chiang Mai, o último destino
na viagem deles. Chiang Mai é um lugar tranquilo e aqui aproveitamos para fazer
uma aula de culinária tailandesa (divertidíssima), andar pelos mercados,
visitar templos (os sogros). Um dia eu e Roger alugamos uma moto para ir ver o
lugar de escalada que tem por aqui e os sogros aproveitaram para fazer um
passeio com os elefantes (uma das principais atrações de Chiang Mai). Assim, a
visita acabou com um jantar de despedida em um dos melhores restaurantes da
cidade, e eles foram embora no modo mais típico na Tailândia: num tuk tuk!
Foram 21 dias bastante inesquecíveis para nós 4! Nós seguimos escalando em
Chiang Mai mas enviamos um abraço muito forte ao Pepe e à Rosa, que foram
companheiros impressionantes de viagem, uma energia incrível, uma curiosidade,
um bom humor!
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Críticas, sugestões e comentários! Crítiques, sugeriments i comentaris!