2.12.2014

Ano novo em família!


Els plans per cap d’any eren bastant especials: estàvem esperant a visita de (quasi) tot el clan Sakamoto-sans per passar una setmana a la bartola a Thailandia i després una setmana de cultura i aventures a Myanmar. Només van faltar la germana gran de la Lara, la Thais, i el marit, el Mamé, i es que amb una panxa de 8 mesos esta fotut viatjar. Tot i així la família es gran i entre membres del clan i agregats sumàvem un total de 8, lo qual va garantir la diversió durant les vacances.

Per la primera setmana de vacances en família , els pares de la Lara es van marcar el detall de llogar una “peasso” casa a la illa de Ko Samui  (Thilandia). Pels qui portàvem mesos viatjant va ser un “gustassu” tenir casa durant uns dies. I quina casa, im-pezionante: situada a dlat de la muntanya, amb unes vistes increïbles cap al mar, piscina de disseny, vamos un “luju’!! Vem passar gran part del temps gaudint de la casa, jugant  rodades i rodades de cartes (la parella Lara i Roger no em vam guanyar ni una!!), bevent cerveseta, amb pica pica, o vinet amb formatges.....lo mas! Tambe vam aprofitar per fer una volta a la illa amb vaixell. I en aquest clima de tranquil·litat vam passar el cap d’any: a casa, veient els focs d’artifici i deixant anar uns globus amb desitjos especials per any nou (una tradició de Samui). Va ser una bona manera de  deixar el 2013 i entrar al 2014!

Os planos para o Ano Novo eram mais do que especiais: estávamos esperando a visita de (quase) todos os Sakamotos-sans para uma semana de sombra e água fresca na Tailândia e depois uma semana de cultura e aventuras em Myanmar. Ficou faltando só a presença da Thata e do Mamé, que, com um barrigão de 8 meses não podiam viajar. Ainda assim, a família é grande: entre membros e agregados éramos 8, o que já garantiu a diversão das nossas férias!

Para a primeira semana das férias em família, alugamos uma casa em Ko Samui. Para os que estavam há meses viajando (incluindo nós e a Mira), foi uma delícia ter de novo uma casa. E que casa impressionante: no alto de uma colina, com vistas incríveis para o mar, piscina com borda infinita, enfim, um luxo! Passamos grande parte do tempo curtindo a casa, jogando rodadas e mais rodadas de buraco (ou melhor, perdendo rodadas e mais rodadas de buraco contra a dupla imbatível Mira e Rafa), acompanhadas de outras duplas imbatíveis como cerveja e amendoim, ou vinho e queijo. Também aproveitamos a praia e fizemos um passeio de barco pela ilha. Nesse clima de tranquilidade, viramos o ano: na casa, vendo os fogos estourando na praia e soltando balões com pedidos especiais para o novo ano (uma tradição de Samui). Curtimos muito a companhia da família, agradecemos todos os bons momentos que deixamos para trás em 2013 e entramos com o pé direito em 2014!





Vam deixar Ko Samui per anar cap a Mynamar, un país que recentment ha començat la seva “transició” per un règim més democràtic ( marcada per la alliberació de Aung San Suu Kyi de la presó i la fí del boicot al turisme al 2011). Des de aleshores cada any més i més turistes visiten el país. Amb prou feines amb una setmana per conèixer Myanmar, vam planejar un viatge express amb parades a Yangon, Bagan i Inle Lake.

A Yangon, ens vam patejar el centre, visitant el barri xinès i l’indià (aquest país tan petit està just al mig d’aquests dos gegants, Xina i Índia, i ha quedat molt influenciat econòmica i culturalment durant els últims segles). Aquell dia era justament, el de la commemoració de la independència (alliberant-se dels anglesos) i la ciutat estava de festa, varis carrers tallats on s’hi jugava a futbol i altres jocs de carrer, i gent i més gent!! També vam visitar la Sule Pava (una pagoda), vam caminar per un parc emblemàtic de la ciutat, vam fer un te en una de les innumerables cases de te (herència dels temps colonials anglesos) i vam acabar el dia en el temple religiós més important del país, el Schwedagon Pava, i la seva impressionant pagoda coberta de or, brillant amb la posta de sol.

Deixamos Ko Samui para uma semana de férias em Myanmar, um país que apenas recentemente começou sua abertura para um regime mais democrático (marcada pela liberação da Aung San Suu Kyi da prisão doméstica e o fim do boicote ao turismo em 2011). Desde então, a cada ano mais e mais turistas visitam esse país tão interessante. Com apenas uma semana para conhecer Myanmar, planejamos uma viagem corrida com paradas em Yangon, Bagan e Inle Lake.

Em Yangon, batemos perna pelo centro da cidade, visitando os bairros chineses e indianos (esse país tão pequeno fica exatamente no meio desses dois gigantes, China e Índia, e teve muita influência econômica e cultural nos últimos séculos). Esse dia era a comemoração da independência do país da Inglaterra, e essa data é marcada por várias disputas esportivas: passamos por vários jogos de futebol em plena rua. Ainda visitamos a Sule Paya (uma pagoda), caminhamos por um parque na cidade, tomamos chá em umas das inúmeras casa de chá (herança dos tempos coloniais ingleses) e terminamos o dia no templo religioso mais importante do país, o Schwedagon Paya, e sua impressionante pagoda coberta de ouro, brilhando no pôr-do-sol.







La pròxima parada va ser a Bagan, on la major atracció són els innumerables temples i pagodes que hi ha espaiats per una area relativament petita (recorda bastant Siem Reap, a Cambodia). El primer dia vam llogar unes bicis, els pares de la Lara unes motos elèctriques de l risa, i al més pur estil verano azul, vam visitar els temples. El dia següent ens vam aixecar aviat per fer una volta amb  globus aerostàtic durant la sortida del sol i veure els temples des del cel, brutal!! A la tarda passeig amb barco pel riu per veure la posta de sol, dia mes que complert!

A próxima parada foi em Bagan, onde a maior atração são os inúmeros templos e pagodas espalhados por uma área relativamente pequena (lembra bastante Siem Reap, no Cambódia). No primeiro dia, pegamos algumas bicicletas do hotel (a mamãe e o papai alugaram uma motinho elétrica) e visitamos alguns dos templos. No dia seguinte, acordamos cedo para fazer um passeio de balão no nascer-do-sol e para ver os templos lá do alto. Um passeio espetacular! Ainda fechamos o dia com um passeio de barco pelo rio no pôr-do-sol.

















Ja per últim vam visitar Inle Lake, un llac bastant gran conegut per la manera típica com els pescadors locals remen amb una de les cames i per la xarxa de pescarntriangular que fan servir. Ens vam passar el dia sencer passejant pel llac: vam veure els pescadors “típics” (venien a posar per que els hi fecis la foto típica i despres et demanaven pasta, es lo que hay!) i vam veure els oficis tradicionals que els locals encara conserven (telers amb seda o fibra de flor de lotus, fabricació de cigarros, de vaixells de fusta, ferrers.....). Tot això en un entramat de canals i cases elevades a sobre el llac, que configuren un poblat espaiat pel llac de lo mes interessant. Al final de dia, fins i tot vam trobar una vinícola on fer un tast de vins al solet, com es troba a faltar el vi quan es viatge! 

Por último, visitamos Inle Lake, um lago grande e conhecido pelo modo típico dos pescadores locais de remarem com uma das pernas  e pela rede tradicional triangular. Passeamos o dia inteiro pelo lago: vimos os pescadores típicos (que tristemente depois vieram pedir uns trocados pelas fotos que tiramos) e vimos os ofícios tradicionais dos locais (por exemplo, tecelagem com seda e com fibra de flor de lótus, fabricação de cigarros, fabricação de barcos de madeira, dentre outros). Ainda visitamos um mercado e um vilarejo na beira do lago, onde assistimos uma partida de vôlei e visitamos mais um grupo de pagodas. No dia seguinte, alugamos umas bicicletas e fomos visitar uma vinícola para uma cata de vinho birmanês!











Vam tornar cap a Yangon i vam fer un últim sopar de d’acomiadament. Al dia següent els pares de la Lara i el Germà i la novia van marxar cap a Brasil. I així vam quedar la Lara i jo i la Mira i el Rafa, (la germana petita de la Lara i el novio). A prop de Yangon vam anar a visitar Kyaiktiyo Pagoda, una pedra forrada de paper d’or amb una pagoda que es considerada sagrada pels budistes. Era un d’aquells llocs de culte dels locals que si ve no era res de l’altre món (per mi) i no hi havia res a fer, et servia per fer-te una idea de com es el turisme local del país. Ja de tornada a Yangon nosaltres vam continuar el viatge cap a Xina (a ver si escalamos un poco ya no??!!) i la Mira i el Rafa seguien cap a Mandalay i després cap a Bangkok.

Voltamos para Yangon e fizemos um último jantar de despedida. No dia seguinte, nos despedimos dos meus pais e do Fabio e da Emília, que voltavam para Bangkok e de lá embarcavam para o Brasil. Ficamos apenas nós, e a Mira e o Rafa. Perto de Yangon, visitamos o Kyaiktiyo Pagoda, uma pedra folheada a ouro com uma pagoda que é considerada sagrada para os budistas. De volta em Yangon, nós seguimos viagem para a China, e a Mira e o Rafa seguiram para Mandalay, e depois para Bangkok.





En fi que aquest va ser el nostre viatge express en famila. Myanmar es un país fascinant, es fa difícil dir que es el que mes ens va agradar, hi ha tantes coses: les persones, simpàtiques, honestes, i genuïnament interessades en tu; de la devoció de la gent d’aquí pel budisme i el seu respecte pels monjos i monjes (elles també van amb el cap rapat i la mateixa roba taronja dels homes, amb la diferència que elles fan servir una versió rosa!); del menjar, molt bo i bastant diferent dels països veïns; de la vida animada al carrer a qualsevol hora del dia i de la nit; del longy, la roba típica tan per homes com per dones; del thanaka, una pasta feta a partir de l’escorça de l’arbre del qual pren el nom, la qual fan servir per protegir-se la cara del sol, a mode de crema solar, amb la diferencia que aquesta es 100% natural; en fi que han estat poc dies però be intensos i carregats de contrastos, i moolt bona companyia!  Next stop China again!!!

E assim fechamos com chave de ouro a viagem em família. Myanmar é um país fascinante, é difícil dizer do que exatamente gostamos mais: das pessoas, simpáticas, honestas e genuinamente interessadas em você; da devoção das pessoas ao budismo e seu respeito pelos monges e monjas (sim, elas também têm cabelo raspado e andam com a mesma roupa laranja dos homens só que em uma versão rosa!); da comida, deliciosa e bastante diferente dos países vizinhos; da vida animada na rua a qualquer hora do dia e da noite; do longyi, o traje típico, amarrado na frente para os homens e do lado para as mulheres; a thanaka, uma pasta feita a partir do tronco de uma árvore, que serve para proteger o rosto do sol (um protetor natural!). Enfim, foi uma aventura e tanto em muito boa companhia!












No hay comentarios:

Publicar un comentario

Críticas, sugestões e comentários! Crítiques, sugeriments i comentaris!